"Escribo sobre ti desde hace mucho, incluso antes de conocerte."

Iván Ferreiro.

4.12.10

On tot deixa de ser tot i vol convertir-se en res. Allà ets tu. Te m’has perdut entre tot aquest renou i alens de vida nova. Entre aquestes mans que no m’amollen. I que saps, prou bé, que t’ofeguen. Ara que se’m perd la por a deixar de notar-te i que em costa escriure’t en aquesta llengua que no era nostra, quasi ni me’n recordo de quan hi eres i vaig aprendre que els sentiments no hi entenen de llengua, ni d’anys viscuts, ni de distàncies. Però tot se m’ha fos i, encara que no ho creguis, segueixo dempeus mirant el temps passar però ja no per esperar-te. I sembla que vaig deixar de viure per viure’t i tu, tu no. Tot temps perdut i un home que no sap que fer-se d’ ell mateix. Me n’he anat, hi ha horabaixes i matinades que esgoten, que s’esgoten. Nervis i il·lusions que desgasten, que podreixen. I que mengen bocins de d’ànima. Malgrat tot, encara no ho has après. No en tens ni idea del que signifiquen uns ulls cansats i un cos sense ganes de moure’s, malalt d’allò que alguns volen dir-ne amor, però que jo mai vaig saber que era. L’amor té veu, ulls i cames. Té veu, ulls i cames i ganes de córrer i té pressa. I fa renou a frec de cossos i gust a sucs que porten vida que acaba morint-se. Somriu i besa quan arriba a casa. Les tardes de diumenge passeja o s’asseu al sofà a llegir. Però no evita trobar-se, ni anar més enllà, ni tenir nits que s’allarguin dies sencers. I no esdevé cendres, mai.

3 comentaris:

  1. No esdevé cendres encara que es cremi. Es perd, però si és de debó, mai desapareix.

    ResponElimina
  2. Les presses son males conselleres. També per a l'amor...

    ResponElimina
  3. "sembla que vaig deixar de viure per viure’t i tu, tu no" Sempre pots treure alguna cosa bona de ses cendres quan fa massa olor a cremat.


    ainamatopeya.

    ResponElimina